dilluns, 9 de març de 2009

Dv. 13-M. Cartell definitiu

Us convidem aquest divendres 13 de març a l’Espai Social Magdalenes a la tercera cita del cicle de 4 per sortir de la crisi d’habitatge.


Com canviar un model insostenible

Organitza Vdevivenda-Barcelona.

Participen:
-Ramon Caralt
(ATTAC) autor del llibre 'El neoliberalisme contra el territori'
-CUP de Sant Celoni (consulta popular sobre les AREs)
-Ecologistes en Acció
-Ecologistes de Catalunya



Servei de bar des de les 18 h.
19 h. Taula i debat.

dissabte, 28 de febrer de 2009

3a Cita : 13 març 2009

Construir encara més?
Com canviem un model insostenible

AREs: Construir encara més per a superar la crisi ?

Durant la primera setmana de març la Comissió d'Urbanisme de Catalunya donarà l’aprovació definitiva de les Àrees Residencials Estratègiques (AREs), conseqüència del Pacte Nacional de l'Habitatge que es va signar el 2007, i que significarà per al territori català la construcció de 90.000 habitatges més en els pròxims anys. Aquests habitatges, meitat de lliure mercat, meitat de protecció, es construiran en 86 municipis, i afectaran 1.500 hectàrees de sòl.
Malgrat que la justificació oficial d’aquesta nova figura urbanística sigui “fer efectiu el dret de la ciutadania a un habitatge digne”, tots sabem perfectament que es tracta del darrer intent de perpetuar el sistema de sempre. Si abans calia seguir construint perquè tot no s’esfondrés, ara que la bombolla immobiliària per fi ha punxat, cal seguir construint per a sortir de la crisi. Ningú es pregunta que anem a fer amb més de 4 milions i mig d’habitatges que actualment es troben buits per tot l’Estat Espanyol, ni amb els 450.000 que hi ha a Catalunya.
Els darrers deu anys, ho volem recordar, han significat per a Catalunya, igual que la resta de l’Estat espanyol, la urbanització massiva del seu territori i de les seves ciutats, el sobreendeutament de la seva població, la pujada vertiginosa i artificial dels preus dels seus habitatges.

El Pacte Nacional de l'Habitatge està trencat

Després de dos anys de la signatura del pacte la situació no ha fet més que empitjorar: la burxada de la bombolla, la caiguda en picat de la construcció d'habitatges, el problema de l'atur, sobretot en el sector de la construcció, el perill que moltes famílies perdin la seva casa a causa del sobreendeutament, entre d'altres.

Els pocs habitatges protegits que es posen en venda tenen preus comparables a habitatges de lliure mercat de països com Bèlgica i igualment, quan es troba algun comprador, aquest en la majoria dels casos no té cap possibilitat de finançar la compra. Tot això sense considerar l'absurd que es va revelar el “preu concertat català” que amb els seus 4000 euros/m2 ha superat el preu de venda lliure d'algunes zones i que ha posat en venda pisos amb preus de fins a 300.000 euros en la zona A1.

En una cosa estem d'acord amb el senyor Reyna: el Pacte Nacional de l'Habitatge està trencat. Fa falta una nova política.

En “contra de l'urbanisme d’emergència”

Les Àrees estratègiques residencials neixen com mesures d’emergència per a intentar reanimar un agonitzant sector de la construcció. I tractant-se d’una emergència han requerit temps molt ràpids de formulació. L'urbanisme, per la importància dels interessos en joc i per les conseqüències que té sobre el territori i la població, és una de les activitats humanes més delicades. L'urbanisme no hauria de ser una activitat d'emergència, més aviat hauria de regir-se sobre criteris de sostenibilitat i participació. Les AREs ens fan dubtar en ambdós casos:

No són sostenibles. Es construeix encara més malgrat els 450.000 habitatges inutilitzats o en venda actualment en el territori català. S’utilitzarà un sòl que s’hauria pogut destinar a altres activitats, com construir equipaments. A més els projectes, segons algunes fonts, s'han realitzat sense tenir accés a documents importants com els informes de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

No són participatives. A causa dels temps ràpids d'aprovació, no s'hauran pogut presentar al·legacions, ni produir-se el control ciutadà a través de mecanismes participatius. Sense contar que molts ajuntaments no desitgen de cap manera créixer en població i densitat i que s'han negat a signar el conveni amb la Generalitat per tirar endavant una ARE al seu municipi… però tampoc això té molta importància, ja que segons el Decret de Mesures Urgents en Matèria d'Urbanisme, la Generalitat tindria el poder d'imposar-les.

Des de Vdevivienda veiem que encara que tot hagi canviat, per a vosaltres tot sembla seguir igual.

Emplacem al govern de la Generalitat a deixar la fugida endavant que signifiquen tant la construcció de les AREs com les línies mestres del pacte nacional per l’habitatge. La solució de la crisi habitacional que patim no passa per continuar amb el model que l’ha provocada. El que cal és un nou model sostenible que aprofiti el parc d'habitatges existent promovent la funció social de la propietat, el lloguer social accessible i estable, i prohibeixi els desnonaments per motius econòmics.

Per aquesta raó donem suport a la manifestació que nombroses plataformes catalanes han organitzat per al dia 22 de març en contra de les polítiques mediambientals del Govern.

2a Cita : 10 novembre 2008


Pisos buits, no gràcies
Com construim un parc de lloguer social utilitzant els pisos buits

Ja fa uns mesos que la crisi és oficial i ja es parla obertament del que ja fa temps que tothom sabia, però que poca gent deia:
-S’ha construït molt més del que calia, i hi ha un estoc enorme de pisos que estàn buits per què no es poden vendre als preus astronòmics que ha assolit el mercat.

-Que no cal construir més fins que tots els pisos que fa temps que estan desocupats s’omplin de gent que necesita un lloc per viure.

I a sobre, encara hem de veure com políticament es prioritza l’ajuda a entitats financeres i a aplicar mesures per “revifar el mercat”, abans que solucionar el problema de tanta gent que no pot accedir a un habitatge o que ha de fer esforços sobrehumans per mantenir el que té.

No pot ser que mentre la majoria té dificultats per tenir un lloc per viure, hi hagi milers i milers de pisos buits per què algú està esperant obtenir-ne beneficis.

per això, ens fem la pregunta:
què es pot fer amb tots aquests pisos buits per que siguin realment per viure-hi i no per fer negoci??

1a Cita : 6 octubre 2008


No dejemos que el banco nos eche de casa.
Como organizarnos ante el abuso hipotecario

El contexto económico actual, con la oficialización del estallido de la burbuja, las previsiones de aumento del paro y las presiones al alza del euríbor dejan a muchas familias en una situación extremadamente difícil. Los índices de morosidad aumentan con la amenaza de ejecuciones hipotecarias y desahucios que ello conlleva.

El acto contó con la presencia de:
- Éric Játiva, de Unión de propietarios con hipotecas familiares impagables, un ejemplo ilustrativo sobre cómo la sociedad civil afectada por la crisis hipotecaria puede organizarse para defender sus derechos ante los abusos de las entidades financieras y frente la amenaza del embargo.
- Albert Recio, Profesor de Economía Aplicada de la UAB y miembro de la FAVB
- Col.lectiu Ronda. Cooperativa que se dedica al asesoramiento jurídico y laboral a trabajadores, al cooperativismo, al medio ambiente y a la defensa de los derechos individuales y sociales.

El lunes 6 de octubre a las 19:00 en el Espai Social Magdalenas (C/Magdalenes 13)